Blog de Jaume Fullana

25 anys de trobades

2010-06-10T23:20:00.003+02:00

25 anys de trobades obliguen a una certa reflexió...

Al llarg d’aquest 25 anys hem après moltes coses; sabem moltes més coses sobre com hem d’ensenyar els mestres i com aprenen els xiquets i xiquetes.

Aquests coneixements els tenim tots, són uns coneixements que estan a l’abast de tothom... estan a l’abast dels mestres, de l’administració educativa (tan municipal com autonòmica o estatal) i inclús estan cada vegada més a l’abast dels pares i mares.

Però una cosa és el coneixement i altra, ben diferent, és l’acció. Sabem que els barracons no són els espais més adequats per l’aprenentatge;... però s’escampen com una taca d’oli en el mapa escolar.

Sabem que estem en l’era de les noves tecnologies,... però el nostre conseller renuncia al pla escola 2.0; renuncia a que les escoles es doten d’ordinadors al vincular la miopia amb el seu ús.

Sabem que els programes d'ensenyament en valencià són els més idonis,... malgrat això, i després de 26 anys de LUEV aquests programes continuen sent minoritaris; només representen el 30%.

Sabem que l’educació plurilingüe ha d’emmarcar-se dins d’una planificació que va des de l’educació infantil i que es desplega progressivament i amb coherència a través de les diferents etapes del sistema educatiu fins a la universitat;... però, encara no es garanteix la continuïtat dels programes d’educació plurilingüe en els instituts al no exigir el requisit lingüístic al professorat.

... Malauradament, preval encara la improvisació; preval l’aplicació de polítiques lingüístiques d’aparador i preval la incorporació d’iniciatives amb finalitats propagandístiques: La utilització de l’assignatura EpC en anglés per a fer oposició, la incorporació del xinés mandarí, els programes experimentals amb presència vehicular exclusiva en anglés, ... són alguns exemples d’aquesta política d’aparador.

(...)

Aquest és l’estat de la qüestió; sabem quins elements són els referents de qualitat educativa; però l’administració educativa sembla decidida a crear una bretxa entre el saber i el fer. El coneixement hauria de constituir per a les diferents administracions una guia que oriente les seues actuacions,... si ho aconseguim no caldrà probablement fer més trobades, o caldrà dissenyar-les amb un altre perfil. Qué més voldríem!

Marxa Marroquí per la llibertat religiosa.

2010-04-06T13:20:00.001+02:00

CC. Comissió_immersió.indd

Jaume Fullana

05-04-2010

Fa uns dies he retrobat K. C., un amic d’infància. Durant quatre anys vam estar a la mateixa escola, a la mateixa aula i d’això en fa més de quaranta... No compartíem ni els orígens, ni la religió... Els seus pares són marroquins, els meus valencians. Però vam compartir el país on vam donar les nostres primeres passes; i més avant, a l’escola, els jocs que ens entretenien, les lliçons que ens imposaven, i els contes que els mestres ens contaven...

La convivència i el coneixement mutu s’encarreguen d’acurtar la distància que a vegades marquen les diferències culturals i de construir les bases d’una bona i sincera amistat.

Arrel d’aquest rencontre, he tingut accés a aquest escrit – que he traduït del francès i que reproduisc tot seguit--. Pertany a un grup d’opinió de marroquins, majoritàriament joves, entre els quals es troba el ja no tan jove amic meu. El seu contingut corrobora aquella opinió de que no són les religions les que marquen distàncies, sinó la manera en que els grups humans les interpreta i les viu.

Vos propose una reflexió entorn a la proximitat o llunyania marcada per plantejaments religiosos. Compareu aquestes manifestacions protagonitzades per població musulmana amb les opinions d’alguns representants de l’Església Catòlica –en teoria culturalment més properes-- que recullen últimament els mitjans de comunicació..

I, finalment, una invitació... Cal que aprenguem a observar les cultures en totes les seues dimensions. Quan fixem la nostra mirada cap a una sola direcció, només veiem la bretxa que ens separa i renunciem a tot allò que ens uneix.

“Un grup d'estudiants marroquins i d’adults havíem previst fer una marxa durant uns trenta minuts per tal de promoure els valors universals com la llibertat de religió, la no violència i la tolerància.

Creiem que la religió no és política, la religió no és guerra, la religió no és ni extremista i radical.

Ben al contrari, la religió és Amor; és íntima i no hauria de ser jutjada; és saber fer el bé, servir i ser humil.

La religió és ser lliure amb relació a la tria de les nostres creences ... en igualtat front a la justícia, d’acord amb la Carta dels Drets Humans que ens inspira a tots i totes.

Més que mai, creiem en una religió lliure i individual.

L'objectiu d'aquesta marxa era sensibilitzar el poble sobre la importància del respecte i de la no violència entre les persones de creences diferents.

També volíem que la gent reconega que la creença és personal i no pot estar subjecta a debat, ni a cap intervenció externa.

L'autorització de la marxa arribarà algun dia? ..: és la gran pregunta.

Però mentrestant, i en cada ocasió, treballem per un Marroc jove, més lliure i més tolerant .... i si no podem fer-ho amb els peus, llavors sapiguem fer-ho amb els nostres caps i els nostres cors!”

Jornada sobre educació plurilingüe

2010-04-02T01:47:00.005+02:00

Dissabte 17 d'abril es desenvoluparà a la Seu Universitària de Benissa la 3ª sessió formativa organitzada per la CAPPEV i Escola Valenciana.
En aquesta ocasió reflexionarem sobre l'estat de l'educació plurilingüe en els territoris de parla catalana i comptarem amb la participació de Pere Mayans i Imma Canal del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i amb Ferran Suay, doctor en psicologia i professor titular de la UV.
La inscripció és gratuita.
http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1147/escola-valenciana-clau-de-qualitat-educacio-plurilingue

Pere Mayans
Llicenciat en filologia catalana i professor d’institut. Ha fet durant
diversos cursos de assessor de llengua del Departament d’Ensenyament de
la Generalitat de Catalunya. Actualment és el cap del Servei d'Immersió
i Ús de la Llengua.
Autor dels llibres /Redescobrim els Països Catalans/, /CAT-llengua i
societat dels Països Catalans/, /Redescobrir l’Alguer/, /Llengua i
immigració: la influència de la primera llengua en l'adquisició del
català com a segona llengua/, i de més de cent cinquanta articles sobre
la realitat sociolingüística dels Països Catalans i d’altres minories
lingüístiques (ladins, quítxues, sards, occitans ...). També és autor de
diverses guies de lectura per a l’alumnat de secundària i de materials
didàctics relacionats amb la sociolingüística.

Imma Canal
Llicenciada en pedagogia, en filologia catalana i diplomada en
magisteri. Ha fet durant diversos de formadora del programa d'immersió
per al Departament d'Ensenyament i per a l'ICE de la Universitat
Politècnica de Barcelona. Actualment és la responsable del Programa
d'Immersió Lingüística.
Autora de llibres de text per a l'ensenyament de la llengua a primària.
Ha participat en l'elaboració les proves de competències bàsiques de
llengua i de l'aula d'acollida del Departament d'Educació. Ha estat
responsable de l'edició de materials didàctics per a l'alumnat nouvingut
i per a alumnat d'immersió lingüística del Departament d'Educació.

Ferran Suay
Doctor en Psicologia
Professor Titular de la UV
President de Tallers per la Llengua
Autor del llibre "Eixir de l'armari lingüístic". Editorial Angle (es
publicarà en maig 2010)

Escola en valencià: clau de qualitat.

2010-03-07T00:23:00.004+01:00

Hui, a la Seu Universitària de Benissa hem assistit a una jornada sobre tecnologies de la informació i de la comunicació. La conferència titulada "Eines cap a l'excel·lència" ha estat a càrrec de Marta Pérez...
L'objectiu d'aquestes jornades que es van iniciar el dia 30 de gener és sentar les bases d'una futura "Xarxa de centres de qualitat d'Escola Valenciana". Es tracta de crear un espai comú de reflexió i de treball que ens ajude a avançar cap un model d'escola en valencià i de qualitat. Les escoles de la XARXA ens comprometem a compartir objectius, formació, recursos i tecnologia...
Per a Escola Valenciana, la implantació d'un sistema de qualitat no pot ser gestionada sense tecnologia. Hui, hem pogut analitzar una proposta concreta que inclou moduls de gestió documental i comunicació, de gestió de la formació, d'auditoria, de qüestionaris, i de gestió i càlculs d'indicadors... Amb aquesta sessió no es pretén tancar el debat sinó ben al contrari, iniciar-lo...
Escola Valenciana es compromet a proposar un model abans de finalitzar aquest curs escolar i engegar, si compta amb el suficient recolzament, una xarxa de centres que pilotaran l'experimentació a partir de setembre de 2010.
Les escoles interessades poden dirigir-se a "Escola Valenciana-Comissió d'Educació-- Tel 96 347 27 83 // escola.v@fev.org --

VII Nit de l'Escola Valenciana

2010-02-21T23:33:00.005+01:00

Dissabte dia 20 de febrer es va celebrar al paranimf de la Universitat Jaume I de castelló la VII Nit de l'Escola Valenciana.

Un total de 33 representants de diferents centres i col·lectius de La Marina van assistir a l'acte.

Més informació en:
http://sites.google.com/site/cappev/trobades/xxv-trobada----calp/vii-nit-de-lescola-valenciana

2010-02-18T00:02:00.005+01:00

XXV TROBADA a Calp.
29 de maig de 2010.

Tenim confirmat la participació de la Gossa Sorda en el concert de la Gira. Serà el dia 29 de maig en la plaça Major de Calp.

Podeu trobar informació actualitzada en la web de la CAPPEV: http://sites.google.com/site/cappev/trobades/xxv-trobada----calp

NOVA CLAU DE QUALITAT: Jornada sobre "Comunitats d'aprenentatge"- 30-01-2010

2010-01-31T00:40:00.004+01:00

La jornada ha estat a càrrec de Rocio Garcia Carrión de l'equip CREA. Plurilingüisme, interculturalitat, sosteniblitat, educació en valors, convivència,... són algunes de les claus que constitueixen el nostre model d'escola. Hui, Rocio ens ha aportat una nova clau: La cultura de la transformació.
Hem parlat de participació, d'organització d'aula, de grups interactius, de formació del professorat, de la incorporació de les famílies en els processos formatius, de tertúlies literàries dialògiques,...
Hem pogut gaudir d'una exposició clara, amb molt de contingut, amb un marcat caràcter científic, abundant referències bibliogràfiques, exemples,... tot això tramés amb aquella força i iil·lusió que fa possible als participants somniar amb una escola millor, associada al repte de l'equitat.

35 persones han participat en aquesta 1ª Jornada organitzada per la Cappev i Escola Valenciana.

Trobareu més informació en la web de la Cappev i d' Escola Valenciana.

Aspectes claus de l'educació plurilingüe.

2009-11-22T22:58:00.009+01:00

Jornades "El paper de l'ensneyament del català en l'ús social de la llengua"
Universitat de Perpinyà, Perpinyà novembre 2009

El valencià, clau per a l'educació plurilingüe.
Jaume Fullana Mestre.

Al llarg d’aquesta intervenció intentarem definir alguns aspectes claus de l’educació plurilingüe. Aquesta proposta no ha de considerar-se única sinó com unes reflexions que es realitzen des del context valencià, segurament amb molts elements que coincideixen amb altres territoris de parla catalana i d’altres que ens són propis.

1.- Claredat en els objectius:

Anomenarem E. Plurilingüe i pluricultural aquella que es proposa:

o una competència plurilingüe almenys en les dues llengües cooficials, i en una o dos d’estrangeres.

o l’experiència integradora de diverses cultures

o un rendiment elevat en les diferents àrees del currículum adquirit mitjançant l’ús vehicular de més de dues llengües

o la capacitat de conviure en una societat multilingüe i multicultural.

independentment de la procedència lingüística, cultural i socioeconòmica dels alumnes i les alumnes. (Vicent Pascual: “El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià, publicat el 2006 per la Generalitat Valenciana”)

Principis:

a) Del plurilinguïsme que focalitza únicament en els aprenentatges lingüístics lingüístics, al plurilingüisme associat a l’educació intercultural.

b) Del plurilingüisme ocasional --per a uns pocs, que remarca encara més les diferències, que perpetua l’exclusió social de xiquets i xiquetes amb menys recursos, ...--, a un plurilingüisme per a tots i totes, amb finalitat d’inclusió i cohesió social, i en conseqüència promotor de les igualtats.

c) Del plurilingüisme excloent, al plurilingüisme inclusiu que reconeix, valora i desenvolupa els repertoris de l’alumnat i de l’entorn.

Amenaces: Plurilingüisme d’aparador.

Incorporació d’iniciatives amb finalitats propagandístiques: Utilització de l’assignatura EpC en anglés per a fer oposició, incorporació del xinés mandarí, programes experimentals amb presència vehicular exclusiva en anglés, ...

2.- L’experiència acumulada.

L’avaluació dels programes d’educació bilingüe desenvolupats al llarg de més de 25 anys al País Valencià ha de precedir la implantació del trilingüisme (o plurilingüisme). És condició per a que s’hi puguen incorporar les bones pràctiques i les mesures correctores necessàries que no poden ser altres que la generalització dels programes d’ensenyament en valencià i dels programes d’immersió lingüística, que són els que millor s’ajusten a l’objectiu que marca la LUEV[1] i que compte amb l’aval del Consell d’Europa.

La situació de “minorització” en la que es troba el valencià no és un fenomen “innocent”. És el resultat de les diferents polítiques lingüístiques aplicades. Ni el Sistema Educatiu en general, ni els centres en particular, poden ser agents o còmplices d’aquesta situació. Cada centre ha de dissenyar els seus projectes (PEC-PCC-PNL) i definir les seues estratègies per a treure el valencià d’aquesta situació de minorització, i correspon a l’administració educativa garantir-ho.

Principi:

· Del plurilingüisme improvisat, a un plurilingüisme compromès i organitzat que es nodreix de l’experiència acumulada.

Amenaces:

· Actuar d’esquenes a l’experiència.

· (...)

3.- L’edat: introducció primerenca de la llengua estrangera.

Ens sembla més escaient introduir la llengua estrangera als 4 anys per diverses raons, encara que cada edat presenta avantatges i inconvenients... Però començar tard, probablement no seria la resposta...

Pensen que hem de continuar apostant per la incorporació primerenca. Els aprenents primerencs presenten, entre altres, els següents avantatges:

• Són susceptibles de tenir més facilitats a dominar el sistema fonètic de la llengua estrangera tant pel que fa a la pronunciació de sons com a l’entonació.

• Són susceptibles de tenir “menys ansietat”. En la fase inicial de l’aprenentatge, no els preocupa tant “no entendre”...

• El temps global d’exposició del que disposen és major.

• La introducció precoç fa possible la introducció d’altra llengua dins del període de l’escolaritat obligatòria...

• L’aprenentatge precoç els permet crear lligams productius entre la primera llengua i les altres...

• Els afavoreix una influència positiva sobre la formació d’una identitat multilingüe i intercultural...

• (...)

Principi:

· Del plurilingüisme tardà al plurilingüisme precoç i planificat coherentment al llarg de les diferents etapes del sistema educatiu.

Amenaces:

· Més que l’edat, incideix més negativament en els resultats una metodologia inapropiada o un desenvolupament incorrecte del programa al llarg de les diferents etapes del sistema educatiu.

· (...)

4.- Ordre d’incorporació de les llengües:

Escollir una llengua amb forta presència social o amb status elevat, pot afectar la necessitat d’aprendre altres llengües per par de l’alumne

Començar pel valencià, no representa cap amenaça per l’aprenentatge del castellà; a l’inrevés sí.

Si decidim incorporar més d’una llengua estrangera, començar per l’anglés podria afectar la necessitat d’aprendre altres llengües estrangeres.

Principis:

a) Cal escollir adequadament l’ordre d’incorporació de les llengües, tant pel que fa la tria de la primera llengua vehicular com la tria de la primera llengua estrangera.

Cap d’aquestes tries ha d’hipotecar el futur d’una veritable educació plurilingüe. L’ensenyament d’una llengua forta i de prestigi ha d’estar planificat de manera a dinamitzar el plurilingüisme i no per a bloquejar-ne el seu desenvolupament.

b) El disseny d’educació trilingüe o plurilingüe ha d’assegurar l’estatus prioritari de les llengües oficials i no relegar el valencià a una situació de perpètua desigualtat competencial.

Amenaces:

a) Manteniment d’itineraris que releguen el valencià a una situació de perpètua desigualtat competencial: Els programes d’incorporació progressiva i l’Ordre de 19-05-2009 pel qual s’’estableix l’organització, estructura i funcionament d’un programa experimental plurilingüe,...

b) Desenvolupament inadequat dels programes al llarg del sistema educatiu, especialment en els instituts,...

c) (...)

5.- El temps d’exposició: extensió i intensitat.

· Extensió (o temps global). Parlar d’extensió és parlar de com es desenvolupen els diferents itineraris a través de les diferents etapes: infantil, primària, institut i batxillerat. Per a nosaltres, optimitzar l’educació plurilingüe seria organitzar l’aprenentatge de llengües al voltant del valencià (llengua amb estatus oficial i minoritzada)... El valencià hauria de ser la llengua de cohesió social des de la que s’arranca i sobre la que es retorna.

· Intensitat. Fa referència al percentatge d’exposició a través dels diferents cicles i/o etapes i a la freqüència de les sessions (A més sessions, major intensitat.)

Llengües estrangeres:

Cal rendibilitzar millor el temps posant en marxa un sèrie de mesures complementàries per a augmentar-ne l’exposició:

-- Intercanvis escolars amb centres estrangers.

-- Campaments i activitats extraescolars en llengua estrangera.

-- Beques i ajuts per activitats a l’estranger.

-- (...)

Principis:

a) L’educació plurilingüe ha d’emmarcar-se dins d’una planificació que va des de l’educació infantil i que es desplega progressivament i amb coherència a través de les diferents etapes del sistema educatiu.

b) L’educació plurilingüe requereix l’aplicació de mesures complementàries que augmente, a mode compensatori, el temps d’exposició de les llengües

c) (...)

Amenaces:

a) Greus deficiències en el desplegament dels programes en els IES. (Alguns IES apliquen encara programes d’ensenyament en valencià amb una presència simbòlica d’àrees impartides en aquesta llengua.)

b) Ordre 19-05-2009 (Pel qual s’estableix l’organització, estructura i funcionament d’un programa experimental plurilingüe)

c) (...)

6.- La metodologia: integració.

La paraula “integració” fa referència a un procés de sistematització.

El resultats de la integració no és la suma de diferents elements; és un tot orgànic, sistemàtics, estructurat i coherent.

Podem parlar de:

· Integració de les disciplines lingüístiques (DL) = Tractament integrat de llengües/ TIL

· Integració de les disciplines lingüístiques i nolingüístiques (DNL) = Tractament integrat de les llengües i continguts (TILC)

Beneficis:

A través de diversos tipus d’integració es produeix un doble estalvi:

· Un estalvi cognitiu, a través d’un procés d’ensenyament-aprenentatge que proposa la construcció de continguts tot facilitant (entrenant per) la transferència de coneixements, competències i estratègies.

· Un estalvi pedagògic i didàctic basat en la cooperació entre ensenyants.

Principis:

a) Les llengües s’aprenen millor si els alumnes les usen per a aprendre.

b) Cal anar de la suma de llengües al currículum al tractament integrat de llengües; és a dir, cap un plurilingüisme facilitador de transferències de capacitats i coneixements.

c) Cal simplificar i no sobrecarregar el currículum; replantejar el tractament del temps a l’escola i respectar els ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.

d) (...)

Amenaces:

a) Foment de la confusió.

b) (...)

7.- La formació del professorat.

El professorat és l’element clau del canvi, però també de resistència... La creació d’una cultura del plurilingüisme requereix la constitució dels claustres en equips de reflexió.

Principi: Formació inicial i permanent que s’ajuste al nou perfil.

· Un sistema educatiu plurilingüe exigeix un professorat plurilingüe i un professorat ben format a nivell metodològic.

· (...)

Amenaces:

· Professorat poc o mal format. Si no canvia la formació del professorat difícilment canviarà la formació que rep l’alumnat.

· (…)

8.- Assignació de recursos

Entre altres mesures, cal:

· previsió de mestres amb capacitació trilingüe...

· Materials adaptats amb els assessoraments, orientacions i seguiments necessaris que asseguren una correcta aplicació i, si de cas, faciliten la detecció de noves necessitats.

· Millora de la interacció: Previsió d’assistents lingüístics; reducció de la ràtio; ...

· Preveure assignació de recursos humans i materials per a promocionar l’ús del valencià en temps d’oci. (Guanyar el pati)

· Catalogació en valencià de totes les places... (La moratòria no s’hauria de prolongar més enllà dels 3 anys.)

A més a més, els centres han de comptar amb recursos a mode compensatori –a més necessitats, més recursos–.

L’assignació de recursos a mode compensatori és la mesura més efectiva per a garantir que tot l’alumnat adquerisca competències plurilingües satisfactòries al final de l’etapa obligatòria.

Principis:

· Cap una educació plurilingüe realista dotada de mitjans i recursos.

· Cap una educació plurilingüe dotada recursos a mode compensatori. (Els itineraris poden ser diferents; però els objectius han de ser compartits.)

Amenaces:

· Després de 26 anys de Llei d’Ús i Ensenyament, impossibilitat d’atendre a les exigències dels programes per la no catalogació en valencià de totes les places.

· Materials curriculars inapropiats pel context en el que s’han d’aplicar.

· (...)

9.- L’avaluació; eficàcia contrastada.

L’educació plurilingüe no ho ha de ser únicament pel nombre de llengües presents en el currículum, sinó que és plurilingüe per les competències satisfactòries que adquireix l’alumnat.

Cal dissenyar un sistema adequat pel seguiment i l’avaluació dels programes. Ha de comptar amb la participació de la Universitat. Per a nosaltres, l’UEM hauria de ser un referent.

La inspecció educativa ha de garantir el correcte desenvolupament dels programes a través d’un pla de seguiment.

Principis:

· Els resultats han de legitimar els itineraris i cronogrames aplicats. Cal avançar cap un plurilingüisme centrat en les competències de l’alumnat.

· (...)

Amenaces:

• No avaluar.

• No introduir mesures correctores.

• No consolidar les bones pràctiques.

S'està desant...

• (...)

10.- Les famílies:

És necessari comptar amb la complicitat de les famílies.

El currículum escolar forma part d’un currículum més ampli: La competència plurilingüe i pluricultural comença abans de l’escola i continua desenvolupant-se fora del centre escolar mitjançant l’experiència dins de la família, la història i contactes entre generacions, els viatges, l’emigració, l’entorn (cada vegada més multilingüe i multicultural.), la lectura, els mitjans de comunicació, etc.

Principi:

· Cap una educació plurilingüe que promou la corresponsabilitat de les famílies en els afers educatius.

· La participació ha d’impregnar tota l’organització del centre.

Amenaces:

· Projectes no compartits.

· (...)

11.- La comunicació:

És necessari crear una cultura del plurilingüisme i fer front als prejudicis etnocentristes a través de plans eficaços de comunicació.

Principis:

· Potenciar els següents marcs conceptuals en el nostre entorn: els drets lingüístics com a constitutius dels drets humans, els avantatges de l’educació plurilingüe, l’educació intercultural, el respecte a la diversitat, l’educació en valors,...

Amenaces:

· Prejudicis etnocentristes molt arrelats en l’entorn.

· Difusió d’una ideologia del monolingüisme que es basa en la necessitat d’una llengua única per a abaratir costos.

· (...)

[1] Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Eines per a la programació d'aula: Tipus de competències.

2009-11-06T19:50:00.007+01:00

Què s'entén per competència?

"Capacitat d'actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència,..." (Eurydice, 2002)

Quins són els principals canvis que calen introduir?

- Treball del mestre més centrat en crear ambients d'aprenentage.
- Treball de l'alumnat en petits grups cooperatius.

L’educació plurilingüe en el nostre país: una casa deshabitada?

2009-11-04T22:23:00.000+01:00

Jaume Fullana

President de CAPPEV Marina Alta.

Un projecte és com una gran casa. Si els fonaments són sòlids, les seues parets resistents, si les persones que hi habitem la ventilem i l’embellim, li aportem noves riqueses, no només n’ assegurem un bon manteniment sinó que propiciarem que les seues instal·lacions responguen cada vegada més i millor a les nostres necessitats.

Des de plantejaments reflexius i coherents, l’experiència acumulada hauria d’haver estat un dels fonaments de l’educació plurilingüe, i els recursos facilitats, les parets que la sustenten.

Cal reconèixer que l’Ordre de 30-06-1998 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar en els centres educatius un programa d'educació bilingüe enriquit havia generat unes bones expectatives entre els professionals de l’ensenyament i la comunitat educativa en general. Ara, onze anys després, calien introduir mesures que corregiren algunes deficiències que s’hi havien registrat.

Però no semblen ser aquestes les intencions de la nostra Conselleria. El seu model d’educació plurilingüe es caracteritza hui per la improvisació. Els arguments pedagògics han estat substituïts per estratègies impositives en iniciatives com “educació per la ciutadania en anglès” i els despropòsits semblen no tenir fi. Un autèntic ball de màscares de plurilingüisme: implantació del xinés mandarí, projectes experimentals que menyspreen l’ estatus prioritari de les llengües oficials, etc...

És la nova casa del plurilingüisme del Govern Valencià. Una casa que no té manteniment,que no està habitada o que està mal habitada –perquè els encarregats d’aportar noves riqueses no ho fan-- ; una casa que pateix un procés de degradació que l’empobreix dia a dia. La xarxa elèctrica trau espurnes per tots costats, i la fontaneria és cada vegada més sorollosa.

Marina Alta 04-11-2009